Divina comèdia ("«Poeta», li vaig dir...")
«Poeta», li vaig dir, «m’agradaria
parlar amb aquells dos que vénen junts
i que pareixen tan lleugers al vent.»
I ell a mi: «Ja els veuràs quan seran
més prop d’ací; llavors els ho demanes
per l’amor que els fa córrer, i ells vindran.»
Tan prompte com el vent els acostà,
els vaig cridar: «Ànimes turmentades,
veniu, parleu-nos, si ho teniu permès!»
Com els coloms que, enduts pel seu desig,
vénen per l’aire al dolç niu, amb les ales
quietes i alçades, per l’impuls que els guia,
ells van eixir de l’estol on és Dido
i, per l’aire maligne, s’acostaren:
tan fort i ple d’afecte era el meu crit.
«Criatura benèvola i amable
que, per l’aire fosc, véns a visitar
els qui tenyiren la terra de sang,
si el rei de l’univers fóra amic nostre
li pregaríem per la teua pau,
ja que et fa pena el nostre horrible mal.
Del que vulgueu escoltar i parlar,
nosaltres parlarem i escoltarem
mentre el vent calle, tal com ha fet ara.
La terra on jo vaig nàixer és a prop
d’aquella costa cap on baixa el Po
per fer la pau amb els seus afluents.
L’amor, que en cor gentil pren aviat,
es va encendre en aquest, per la bellesa
del meu cos; i és com una ofensa encara.
L’amor, que obliga a més amor l’amat,
m’atragué cap a ell amb tanta força
que encara no m’ha abandonat, com veus.
L’amor ens va dur a una sola mort,
i a qui ens matà, l’espera la Caïna.»
Dante Alighieri, Divina comèdia. Infern.; traducció de Joan F. Mira
Contesta al teu bloc:
- A partir del text proposat comenteu l'estructura general de l'obra.
La
Divina Comèdia consta de 100 cants en els quals Dante fa un viatge pels regnes d'ultratomba. Podem dividir-los de la següent manera: 34 de l'
Infern i 33 per el
Purgatori i
el Paradís. A cadascun dels regnes li correspon un Càntic. Cal tenir en compte que cada xifra té un simbolisme.
L'obra parla del recorregut del poeta en companyia dels seus guies, Virgili i Beatriu. Descriu les tres parts situant als personatges segons els seus records. Hem de saber que l
'Infern representa la caiguda, el
Purgatori el rescat i el
Paradís la salvació.
L'INFERN
La primera part és el viatge de descens a l'
Infern. És un món subterrani amb forma de de con invertit que arriba al centre de la terra. Com més s'avança més intens és el foc. Però en l'últim cercle predomina el gel. Per arribar-hi es travessen nou cercles. Al primer es troben els nascuts abans de Crist, i als següents els pecadors: luxuriosos, golafres, avars, iracunds, melangiosos, fraudulents, heretges, violents, lladres, hipòcrites i traïdors. Els pecats estan per ordre de gravetat. El més profund és la traïció a Déu. L'Infern està ple d'éssers monstruosos que turmenten els condemnats, és l'essència del càstig.
Aquesta part és la més geomètrica. Déu manifesta el seu poder implícitament amb l'ordre i la justícia. El progressiu descens representa, per al protagonista, una conquesta de maduresa.
EL PURGATORI
És un lloc intermedi on es pot aconseguir la salvació. Allí van les ànimes que es van penedir abans de morir. Aquests mereixen estar en el Paradís, però han de purificar-se passant unes proves. Al Purgatori s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori, on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El Purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set esglaons format pels set pecats capitals. Està considerat com el regne de l'esperança i es representa amb una muntanya de cim pla. En cadascuna de les cornises es redimeixen els distints pecats. Dante i Virgili ascendiran per ell per trobar-se amb Beatriu. El Purgatori té una història en desenvolupament: la purificació de les ànimes. En aquest lloc la narració segueix els ritmes del dia i de la nit, es més semblant al món terrenal. Les ànimes veuen el sentit de les coses, comprenen els seus propis límits humas, malgrat això, han d'alliberar-se de la culpabilitat.
EL PARADÍS
Ací Dante es troba amb Beatriu i l'acompanya a través de nou esferes celestes mogudes per cors angelicals. El protagonista és examinat pels tres apòstols, i això li permet assolir el centre de l'univers i contemplar la Santíssima Trinitat. Com s'ha purificat pot gaudir de la presència de Déu. Allí son acollits els justos. Les nou esferes estan contigudes en l'
Empireu.
La falta de drama no lleva la intensitat de la conquesta de la beatitut a través de Beatriu. Es mostra els grans temes polítics del poema. La concepció política de Dante arriba a un punt d'equilibri en la certesa del triomf de bé. Els homes poden ser corruptes, però les institucions creades per la Divina Providència són incorruptibles.
- Caracteritzeu la funció dels personatges en el fragment seleccionat.
Els primers personatges que apareixen en aquest fragment són els enamorats Paolo Malatesta i Francesca de Rímini. Aprofita aquesta parella per fer alusió al càstic que sofreixen els luxuriosos. Després es nomena a Dido, confirman en quin cercle del infern es troben en eixe moment. Dante es penedeix dels cunyats i ells li corresponen contant-li la seva història. Dins d'aquest tràgic relat, es nomena la caïna. Això es perque Caïna es el lloc on va el marit de Francesca per matar als seus familiars.
- Importància i sentit de la Divina comèdia.
Dante explica que els textos poden ser interpretats en quatre sentits:
El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun desconcert en proposar el sentit literal. Aquets es pot resoldre acceptant com un arravatament místic.
El segon, al·legòric, consiteis en una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres síl·labes i el nou potencia l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.
El tercer és el moral. El propòsit de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.
El quart sentit, l'anagògic. Es refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante recorre a l'exemple de l'eixida d'Egitpe del poble d'Israell: literal: l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.
Des de el punt de vista filosòfic són tres el eixos. Primer, el cosmos, Dante crea un univers on L'Infern i El Paradís s'oposen. Segon, la raó i la fe, la primera no arriba on abasta la fe, és limitada; la fe pel contrari no te límit. I tercer, predestinació i lliure albir. Dante considera que l'ànima intel·lectiva pot decidir lliurement.
Respecte a la importancia destaquen:
- Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensaba que no solament el llatí era vàlid.Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.
- Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.
Així mateix, es tracta d'un grandiós poema que resumeix la cultura cristiana en L'Edat Mitjana. Dante és el màxim representant del món mediaval, de la ideologia i de l'estètica de la seua època. I la Divina comèdia font argumentals i culturals.
