El Parnassianisme, iniciat per Téophile Gautier i Leconte de Lisle, critica l'excés de sentimentalisme romàntic, es distancia de les emocions. El seu lema és l'art per l'art, on es busca una perfecció formal, deixant el compromís social.
El Simbolisme és el nom que rep l'altre corrent gràcies a Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud. Naix a França i els seus trets es poden resumir en:
- La poesia es concep com significats associats, allò interessant de la poesia és el que suggereix mitjançant la metàfora, la sinestèsia, el símbol etc.
- Renoven la lírica. Desenrotllen el poema en prosa, introdueixen les associacions lliures d'idees, el ritme poètic a través de les repeticions, el vers lliure, etc.
Baudelaire és el poeta més rellevant ja que fa possible el pas a la poesia moderna. Les flors del mal va suscitar un escàndol quan es publicà a 1857, encara que és un dels llibres més importants de la literatura universal. L'autor es va anticipar als moviments de final de segle com la poesia d'avantguarda del segle XX. Els temes que tracta són:
- El disgust envers la societat i la vida quotidiana: l'spleen. Evadeix el tedi amb l'erotisme, la perversió, exaltant símbols de rebel·lia com Satanàs...
- La ciutat sorgida de la revolució industrial és el lloc d'evasió, amb la massa diversa i anònima que l'habita.
- La creació artística i la marginació del poeta, etc.
Paul Valéry (1871-1945), els seus primers versos estan recopilats en Àlbum de versos antics (1921) influïts pels simbolistes. Va conrear la poesia que expressa la idea essencial amb musicalitat en el llenguatge i un fort contingut intel·lectual. En obres com El cementeri marí (1920) plasma una anàlisi de la consciència de l'ésser humà. Articulava idees abstractes mitjançant imatges simbòliques. Els temes són les emocions enfront de l'intel·lecte, l'univers i l'home,etc.
Paul Verlaine (1844-1896) el ''poeta maleït'', enfrontat a la societat. Poemes saturnians i Festes galants, es caracteritzen per l'antiromanticisme parnassià. Se centra en aspectes formals. En Romances sense paraules està inspirat en la seua relació amb Rimbaud. A un alumne li va escriure molts poemes d'amor. Amb Els poetes maleïts, es va fer poeta simbolista. Va crear els símbols associats a la melancolia con el vespre. Va influenciar a poetes posteriors. La seua musicalitat i ritme són els més importants.
Rimbaud (1854-1891) diu que el poeta ha de viure-ho tot per trobar la perfecció màxima. S'interessa per allò més obscur de la realitat. Ataca a la pàtria i la religió. Les seues obres van ser publicades per Verlaine. Una temporada en l'infern, està escrita en prosa poètica i mostra els deliris del poeta. En Il·luminacions alternen el vers lliure i la prosa poètica. Les seues obres manifesten una gran llibertat formal i aprofundeixen en els aspectes irracionals de l'ésser humà. Rimbaud va influir en els surrealistes i en el Decadentisme.
Walt Whitman (1819-1892) és el primer gran poeta estatunidenc. Fulles d'Herba és la gran epopeia moderna que necessitava una nació jove. Es va inspirar en la Bíblia, Dante, Goethe, Shakespeare i Homer. Va escriure poemes en els que destaquen les metàfores sexuals i el tractament de l'amor, que li va portar problemes. Va utilitzar el vers lliure i inclou una gran riquesa de vocabulari.
