En aquest fragment de l'obra apareixen tres personatges que corresponen a la reina Gertrudis, Poloni i el rei Claudi. Encara que en els seus diàlegs es nombren també a Hamlet i Ofèlia.
POLONI: És el pare de Laertes i Ofèlia i un amic de Claudi.Per ordres del Rei, té ha d'espiar la conversació de la reina i Hamlet. És un personatge ridícul. Hamlet es burla en diverses ocasions d'ell. En algunes escenes fingint-se boig davant d'ell i, en unes altres, burlant-se de les seues idees del teatre. Per desgràcia, Hamlet va escoltar un soroll, clavà una espasa a la cortina i el va matar.
GERTRUDIS: és una dona conscient del deu poder i influència. A les poques setmanes de casar-se amb Claudi ja li és infidel. Per aquest motiu representa la lleugeresa i la infidelitat. Hamlet i l'espectre qualifiquen aquest matrimoni d''incestuós'. En aquest personatge Shakespeare recull un tema candent al segle XVI, ja que l'Església ho castigava severament, Gertrudis funciona com a desencadenant, però es carrega d'un esquinçador patetisme, dividida entre l'amor del seu fill i pel segon marit. El fet que ella no puga veure l'espectre representa la seua ceguesa moral. Demostra tindre indepèndencia crítica morint per no sotmetre's a l'ordre del seu marit quan li prohibeix beure de la copa enverinada.
REI: Claudi és un personatge complex que desenvolupa diversos papers: assassí i germà del pare de Hamlet, cunyat i marit de la reina, oncle i padrastre de Hamlet i monarca. Representa així el cap de família i de l'estat. És un personatge molt elaborat. Per una part és cortés ocupant-se dels assumptes polítics. Però al mateix temps és un assassí, espia a Hamlet i beu massa. Constitueix el desencadenant de la tragèdia. Encarna l'ambició, la traïció i la falsedat, a més és incapaç de penediment, encara que ho desitge. Amb la seua reacció s'aconsegueix un nivell de tensió màxim, ja que es posa de manifest la seua culpabilitat. És el malvat al qual s'ha d'enfrontar l'heroi. Però no ho és en termes absoluts, també pateix i experimenra moments de mala conciència.
HAMLET: Partint de la figura de venjador, aquest personatge és de extrema complexitat. El nucli de l'obra és la indecisió del seu protagonista, les vacil·lacions a l'hora de consumar la venjança per l'assassinat del pare. Al princep Hamlet se li imposa la venjança per a reparar l'honra familiar, encara que és contrari a la religió i la llei. Això és el que permet dotar el drama, la tensió entre el que ha de fer i les normes ètiques. El aplaçament de la vnjança fonament el drama. El personatge desconfia dels humans, ho creu tot com una falsedat i l'amor manca de sentit. Hamlet proposa l'oposició íntima entre reflexió i acció. Els duptes están presents desde el principi de l'obra. La seua funció comporta també a restablir un ordre descompost. Els interrogants constants li fan caure en una profunda amargura. Aquest sentiments desenboquen en una fingida bogeria, que fa possible l'expressió amarga i agressiva del seu pensament desenganyat. En definitiva és una mescla de despropòsits i pensaments profunds.
OFÈLIA: caracteritzada per la seua delicadesa, la seua dolçor i el seu lirisme. És el personatge pur per excel.lència. L'encarnació de l'amor. Encara que la bogeria que pateix està vinculada amb el tracte rebut per part del seu pare i el seu germà Laertes. Ofèlia rep ordres contradictòries d'ambdós. Primer que s'allunye de Hamlet i després, l'utilitzen per a l'espionatge. La actitud de Hamlet amb ella s'esplica perque sospita que li ha traït. La seua bogeria i la seua mort precipiten les reaccions dels personatges. Malgrat tot, aquesta l'obra es conta a través de Hamlet, als personatges femenins no se'ls dona l'oportunitat de parlar d'elles mateixes.
Altres personatges secundaris:
LAERTES: és el fill fidel i el germà d' Ofèlia. Fa el paper de venjador paral.lel de Hamlet. Està cegat pel dolor i la fúria i per aixó te complicitat amb Claudi. Al final vençerà la seua part noble, però serà massa tard.
FORTIMBRÀS: fill agreujat cridat a la venjança. És un guerrer impetuós que fa homenatge a Hamlet reivindicant els seus drets com a rei. La seua presència el dota d'un aspecte heroicotràgic al final.
HORACI: és el vertader amic de Hamlet, encarna la lleialtat i és l'antagonista de Rosencrantz i Guildenstern. Horaci, al principi, no creu en l'aparició de l'esperit. Pensa que no apareixerà i que l'espera serà inútil. Ell és un estudiant de filosofia i representa també els escèptics que neguen l'existència dels esperits.
ENTERRAMORTS: són personatges còmics que aporten humor a la tragèdia. Un d'ells és més intel.ligent que Poloni o Osric. Demostra estar a l'altura amb Hamlet amb una conversa que mantenen. Tenen la funció de realitzar una burla de l'estupidesa cortesana i una lloança de l'enginy del poble pla.
GUILDENSTERN I ROSENCRANTZ: són contraris a Hamlet. Simbolitzen la deslleialtat i el fingiment. Estan al servei de Claudi. Amb ell es comporta com un bufó que fingeix estar boig per decidir la veritat eludint les preguntes dels 'seus amics'.
OSRIC: junt amb els dos soterradors, és el personatge que introdueix el contrapunt cómic a la tragèdia. Hamlet es burla d'ell pel seu llenguatge rebuscat i l'imita sense que se n'adone.
