ESTRUCTURA GENERAL DE LA 'DIVINA COMÈDIA'

La Divina Comèdia consta de 100 cants en els quals Dante fa un viatge pels regnes d'ultratomba. Podem dividir-los de la següent manera: 34 de l'Infern i 33 per el Purgatori i el Paradís. A cadascun dels regnes li correspon un Càntic. Cal tenir en compte que cada xifra té un simbolisme.
L'obra parla del recorregut del poeta en companyia dels seus guies, Virgili i Beatriu. Descriu les tres parts situant als personatges segons els seus records. Hem de saber que l'Infern representa la caiguda, el Purgatori el rescat i el Paradís la salvació.

L'INFERN
La primera part és el viatge de descens a l'Infern. És un món subterrani amb forma de de con invertit que arriba al centre de la terra. Com més s'avança més intens és el foc. Però en l'últim cercle predomina el gel. Per arribar-hi es travessen nou cercles. Al primer es troben els nascuts abans de Crist, i als següents els pecadors: luxuriosos, golafres, avars, iracunds, melangiosos, fraudulents, heretges, violents, lladres, hipòcrites i traïdors. Els pecats estan per ordre de gravetat. El més profund és la traïció a Déu. L'Infern està ple d'éssers monstruosos que turmenten els condemnats, és l'essència del càstig.
Aquesta part és la més geomètrica. Déu manifesta el seu poder implícitament amb l'ordre i la justícia. El progressiu descens representa, per al protagonista, una conquesta de maduresa.

EL PURGATORI
És un lloc intermedi on es pot aconseguir la salvació. Allí van les ànimes que es van penedir abans de morir. Aquests mereixen estar en el Paradís, però han de purificar-se passant unes proves. Al Purgatori s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori, on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El Purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set esglaons format pels set pecats capitals. Està considerat com el regne de l'esperança i es representa amb una muntanya de cim pla. En cadascuna de les cornises es redimeixen els distints pecats. Dante i Virgili ascendiran per ell per trobar-se amb Beatriu. El Purgatori té una història en desenvolupament: la purificació de les ànimes. En aquest lloc la narració segueix els ritmes del dia i de la nit, es més semblant al món terrenal. Les ànimes veuen el sentit de les coses, comprenen els seus propis límits humas, malgrat això, han d'alliberar-se de la culpabilitat.

EL PARADÍS
Ací Dante es troba amb Beatriu i l'acompanya a través de nou esferes celestes mogudes per cors angelicals. El protagonista és examinat pels tres apòstols, i això li permet assolir el centre de l'univers i contemplar la Santíssima Trinitat. Com s'ha purificat pot gaudir de la presència de Déu. Allí son acollits els justos. Les nou esferes estan contigudes en l'Empireu.
La falta de drama no lleva la intensitat de la conquesta de la beatitut a través de Beatriu. Es mostra els grans temes polítics del poema. La concepció política de Dante arriba a un punt d'equilibri en la certesa del triomf de bé. Els homes poden ser corruptes, però les institucions creades per la Divina Providència són incorruptibles.