ACTIVITAT 4

La metamorfosi ("Fins al capvespre no es desvetlà...") II Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar, com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta. * Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment? Aquest...

ACTIVITAT 3

La metamorfosi ("Llançà una llambregada al despertador...) Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia? * Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment. Veiem com al principi l'autor utilitza l'estil directe en allò que es torba en negreta. A partir de la tercera línia utilitza l'estil indirecte lliure, ja que ens dóna la sensació de que és el protagonista qui parla. El autor es fica en la pell de Gregor i pensa com si fos ell. Utilitza oracions interrogatives per mostrar-ho.

ACTIVITAT 2

La metamorfosi ("Un matí que Gregor...") I Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls. "Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç. La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores. Comenta el tractament del temps en la narració. Podem situar la narració cap al novembre fins a març de l'any següent. A l'inici del llibre veu un dia ennuvolat que l'entristeix. En canvi l'acabament de l'obra trobem un espai obert que contacta amb la natura. El temps es un factor important ja que representa la evolució de la família de Gregor respecte a la seua transformació. A l'inici ploren el seu canvi però va passant el temps i se van oblidant d'ell, tornant l'alegria a la casa. Podem ubicar el temps con quelcom superior al qual Gregor està sotmès, ja que durant tota l'obra es fa referència un rellotge. Respecte al temps cronològic, el primer capítol ocupa un matí. El segon avarca dos mesos, de fet es diu que havia passat un mes llarg des de la transformació. El capítol tercer dura uns dos mesos també. A l'inici de la narració, fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, les al·lucions al pas de temps són constants. Això ho fa per a evidenciar l'angunia del protagonista. Encara que això fa una lectura més lenta. Cal destacar el desequilibri entre el matí del primer capítol i els mesos que ocupen els següents. L'inici pot ser la tardor, el temps passa lent d'acord amb la progressiva constatació de la transformació de Gregor. L'acció del segon capítol es desenvolupa a l'hivern i el tercer coincideix amb l'inici de la primavera, on mor Gregor.

ARGUMENT I ESTRUCTURA DE L'OBRA

L'estructura de l'obra conté tres parts que corresponen a: l'aparició d'un estímul, la reacció de Gregor i la repulsió de l'entorn.

PRIMERA PART: EL DESCOBRIMENT DEL COS D'INSECTE.

La primera part es desenvolupa a l'habitació de Gregor. El protagonista es disposava a alçar-se del llit per anar a treballar quan descobreix que li costa aixecar-se, ja que era un insecte gegant. Pensant que era un somni es tornà a dormir, però al despertar-se de nou rebutja eixa idea i accepta que s'ha transformat de veritat. Assumeix que ha d'aprendre a moure's amb el seu nou aspecte físic, encara que conserva la seua racionalitat, la memòria, els anhels i els temors de Gregor. Kafka també ens presenta a la seua família en aquesta part: la mare, el pare i la germana mostrant la seua relació amb el protagonista.
En aquesta part el personatge principal s'enfronta amb l'apoderat que li diu que el seu rendiment laboral havia baixat. A més son pare li havia demanat que obrira la porta (estímul). Quan Gregor ho aconsegueix (reacció), els personatges s'aparten d'ell (repulsió).

SEGONA PART: ADAPTACIÓ ALS INSTINTS D'INSECTE

En aquesta part Gregor s'adapta al seu estat animal. Grete, que ja el veu com insecte, retira els mobles per a la seua comoditat, excepte el sofà i un quadre. Podem observar la repugnància que el pare i la germana senten cap a ell, i com encara així, la germana li porta menjar i ventila la habitació.  Durant aquest període la família segueix amb la seua vida mentre Gregor tracta amb la seua transformació tancat amb clau dins l'habitació. Ací, en veure la mare al seu fill es va quedar immòbil (estímul); i Gregor té la intenció d'ajudar (reacció). Així que ix de la seua habitació i el pare li respon tirant-li pomes perquè hi tornara (repulsió). L'impacte d'una poma el deixa trastornat. En aquesta escena es prepara el final de Gregor.

TERCERA PART: DEGRADACIÓ DE L'ANIMAL INDESITJABLE

En aquesta part la porta del menjador queda oberta (resignació) tacant-se a l'arribada dels hostes. Gregor és ignorat cada vegada més. L'autoritat ve per part dels hostes que representen la societat. La indiferència es converteix en hostilitat i violència, com un monstre. Gregor va perdent les ganes de viure a causa del seu aïllament. La poma que se li ha quedat incrustada equival a una mort lenta. També amb la caiguda observem l'empitjorament de l'estat de la seua habitació.

Un dia la porta queda oberta i Gregor ix de l'habitació per l'estimul que li produeix la música que toca la seua germana amb el violí. Ell se sent atret i se'n va a la sala (reacció), es ací on ens trobem el clímax. La repulsió ve donada per la seua germana quan escolta els comentaris dolents que condemnen el seu final. No és l'animal qui pensa, sinó Gregor, ja que del contrari aquest haguera fugit. Ell ho accepta i aqueixa mateixa nit mor a causa de la inanició i de la ferida que li havia produït la poma. L'assistenta es desfà del seu cadàver i la família ix a passejar tranquil·lament.