ACTIVITAT 2

La metamorfosi ("Un matí que Gregor...") I Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls. "Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç. La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores. Comenta el tractament del temps en la narració. Podem situar la narració cap al novembre fins a març de l'any següent. A l'inici del llibre veu un dia ennuvolat que l'entristeix. En canvi l'acabament de l'obra trobem un espai obert que contacta amb la natura. El temps es un factor important ja que representa la evolució de la família de Gregor respecte a la seua transformació. A l'inici ploren el seu canvi però va passant el temps i se van oblidant d'ell, tornant l'alegria a la casa. Podem ubicar el temps con quelcom superior al qual Gregor està sotmès, ja que durant tota l'obra es fa referència un rellotge. Respecte al temps cronològic, el primer capítol ocupa un matí. El segon avarca dos mesos, de fet es diu que havia passat un mes llarg des de la transformació. El capítol tercer dura uns dos mesos també. A l'inici de la narració, fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, les al·lucions al pas de temps són constants. Això ho fa per a evidenciar l'angunia del protagonista. Encara que això fa una lectura més lenta. Cal destacar el desequilibri entre el matí del primer capítol i els mesos que ocupen els següents. L'inici pot ser la tardor, el temps passa lent d'acord amb la progressiva constatació de la transformació de Gregor. L'acció del segon capítol es desenvolupa a l'hivern i el tercer coincideix amb l'inici de la primavera, on mor Gregor.