ACTIVITAT 5

• Aquests versos del començament de la Divina Comèdia ens permeten deduir diferents dades. Quines?

Podem deduïr que el protagonista té al voltant dels trenta cinc anys, ja que diu que està a la mitat de la seua vida. Després ens fa referència a una 'selva obscura', pot ser que diga això per que ha pecat, estava en una situació de perill espiritual. També diu que vol pujar a la una muntanya i veure la llum, per tant, es pot entendre que té voluntat de sortir de aquesta situació.


CANT I
(versió de Josep Maria de Sagarra)
 Al bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida.

Ai, dir com era, serà feina dura,
tot aquell bosc salvatge, i aspre, i fort,
que al pensament renova la paüra!

De tan amarg, és gairebé la mort.
Mes, per tractar del bé qui descobria,
d’altres coses abans cal fer report.

No sé bé com el peu se m’hi perdia,
tan era desesmat de son pesada
al punt d’abandonar la dreta via.

Però, arribant al peu d’una collada,
allí on tenia fi la vall de dol,
que em va deixar la sang tan esverada,

vaig aixecar la vista al meu redol,
i guaito la muntanya, ja amb l’esquena
mig abrigada per la llum del sol.

CANT I
(versió de Joan Francesc Mira)

A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.

No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!

En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,

mirant amunt li vaig veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.

[Tercets encadenats: ABA BCB CDC... Versos hendecasíl·labs en italià; però decasíl·labs en la versió catalana, ja que nosaltres comptem només fins a l'última síl·laba tònica.]

ACTIVITAT 3

Els trobadors i les trobairitz

Contesta al teu bloc:

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona —que en realitat es deia Guillem de Cervera (1259-1285/1290)—, vivien del seu art. Eren, per di-ho així, "professionals de la literatura". Llig aquesta viadeira (cançó de camí) dedicada a Jana i explica de què va. Pots escoltar la interpretació que en fa el cantant Celdoni Fonoll fent clic ací.

Tracta sobre l'amor que un trobador sent per una dama casada i tracta de plasmar-lo en aquest poema. Li diu que el seu marit no li convè perque no l'estima i que ell està dispost a ser el seu amant.

• També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó. 

 Parla sobre una dona que prefereix estar amb el seu amant que amb el seu marit perque se l'estima més. Es pregunta quan podràn estar junts perque ella l'enyora molt.

UNITAT 2: DIVINA COMÈDIA

ACTIVITAT 2: curiositats

• La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"? 

 Les valquíries eren filles d'Odín, i eren boniques i fortes guerreres amb la capacitat de curar qualsevol lesió. La seva tasca consistia en portar al Vahalla els herois caiguts en batalla.  Deleitant-los amb la seva bellesa. Les valquíries eren guerreres verges i vivien al costat del Valhalla. Les valquíries eren comandades per la deessa Freyja.

Èdip rei ("El dia d'avui et farà néixer...")

Èdip rei ("El dia d'avui et farà néixer...")

TIRÈSIAS: El dia d'avui et farà néixer i et destruirà.
ÈDIP: Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores.
TIRÈSIAS: No ets tu el millor desxifrador d'enigmes?
ÈDIP: Retreu-me precisament allò que em fa important.
TIRÈSIAS: I és tanmateix el teu èxit el que et perd.
ÈDIP: Tant me fa, si he salvat la ciutat.
TIRÈSIAS (fa el gest de marxar): Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm.
ÈDIP: Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs.
TIRÈSIAS: Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de vident en cec i de ric en pobre i el farà vagar per terres estranyes tot guiant-se amb un bastó. Tothom sabrà que és germà i pare dels fills amb qui conviu, i fill i espòs de la dona que l'infantà, i alhora marit de l'esposa del seu pare i el seu assassí. Entra a palau i medita aquestes paraules, i si trobes que menteixo, pots proclamar que no sé res de profecies.

(Tirèsias se'n va a acompanyat del seu pigall i Èdip entra a palau)

SÒFOCLES: Èdip rei; traducció de Joan Castellanos
Contesta al teu bloc:

1. Assenyala la importància d'aquest fragment en el conjunt de l'obra.

En aquest fragment es comença a  averiguar la veritat sobre Èdip, encara que no sap com lligar la informació que li han donat.

1.  Caracteritza la funció dels personatges en el text proposat.

UN ALTRA MANERA D'INTERPRETAR ÈDIP REI

 

Aç

Açò és un video que hi ha a youtube i m'ha paregut interessant, espere que us agrade!

ACTIVITAT 3b: Èdip rei "Què has dit? Pòlib és mort?"

IOCASTA: Què has dit? Pòlib és mort?
MISSATGER: I si no dic la veritat, que em mori ara mateix.
IOCASTA: Esclava, vés ràpidament a comunicar aquestes notícies al teu senyor. Oh oracles dels déus! on sou? Fa temps que Èdip va allunyar-se d’aquest home per por de matar-lo i ara ha mort per causes naturals i no a mans seves.
(Èdip surt de palau)

ÈDIP: Esposa meva estimada, Iocasta, per què em fas sortir del palau?

IOCASTA: Escolta aquest home i mira on paren les venerables profecies dels déus.
ÈDIP: Qui és aquest home? Què vol dir-me?
IOCASTA: Ve de Corint a comunicar-te que el teu pare Pòlib ja no viu, que és mort.
ÈDIP: Què dius, foraster? Explica’m tu mateix el teu missatge.
MISSATGER: Si, doncs, cal que m’expressi de manera clara, sàpigues que Pòlib és mort.
ÈDIP: Víctima d’un complot o d’una malaltia?
MISSATGER: Qualsevol petita crisi consumeix un cor envellit.
ÈDIP: El malaurat va morir, doncs, de malaltia, segons sembla?
MISSATGER: I per les llargues anyades que havia comptat.
ÈDIP: I què fa, esposa meva, que una persona vagi a consultar els estatges profètics de Pito o els ocells que xisclen pel cel? Segons les profecies jo havia de matar el meu pare. Ara ell és mort i jeu sota terra, i jo sóc aquí sense tocar cap espasa... tret que hagi mort d’una cruel enyorança. En aquest cas la seva mort seria culpa meva. Però ara Pòlib és a l’Hades i s’hi ha emportat tots aquests oracles que ja no tenen cap valor.
IOCASTA: No t’ho deia jo ja fa temps?
ÈDIP: Sí que ho deies, però jo em deixava endur per la por.
IOCASTA: Ara no deixis que cap d’ells influeixi en el teu cor.

SÒFOCLES: Èdip rei; traducció de Joan Castellanos 
[PAU SETEMBRE 2011]

Contesta al teu bloc:

1. Assenyaleu la importància d’aquest fragment en el conjunt de l’obra.


En aquest fragment el missatger comunica a Iocasta i Èdip que Pòlip es mort. Llavors Èdip pensa en la profecia que deia que ell mataria al seu pare. Arriba a la conclusió de que si Pòlip a mort vol dir que no compartien la mateixa sang o que l'oracle s'havia equivocat, cas molt improvable. Així que a partir d'aquest fragment les sospites de que Pòlip no era el seu pare biològic es fan notar, i Èdip està dispost a trovar tota la veritat.

2. Caracteritzeu la funció dels personatges en el text proposat.


En aquest fragment apareixen tres personatges: Iocasta, Èdip i el missatger. 
El missatger aporta la informació de que Pòlip es mort. Fa un paper important en aquesta escena, ja que, ens fa veure que no podia ser el pare d'Èdip i es crea certa tensó a la novel.la canviant el comportament d'alguns personatges.
D'altra banda, per al personatge d'Èdip es el fragment on es dóna compte de que l'home que havia cregut  el seu pare no ho és. Això fa que vulga descubrir qui és el seu pare verdader, vol coneixer la veritat.
Per últim Iocasta intenta animar a Èdip, però ella pareix que s'imagina alguna cosa i va amb prudència amb aquest assumpte.



3. Importància i sentit d’Edip rei.

Diverses són les interpretacions sobre Èdip rei, a continuació anem a exposar les quatre més  importants.

Una teoria sosté que el llibre té com a finalitat advertir  de les conseqüències que té  cometre crims, ja que al igual que li ocorre a Èdip, les divinitats ho castiguen. No obstant, aquesta interpretació es desmunta, ja que per als grecs era necessari que el que va a ser castigat, ha de ser conscient del que ha fet, i Èdip no ho és. 

Altra teoria es centra en el destí i afirma que no ningú és lliure i que tots estem sotmesos a les voluntats dels deus. El problema que presenta aquesta interpretació és que , encara que avui en dia sí ho podríem entendre així, en la Grècia clàssica  no estaven tan lligats a la religió.

La tercera corrent creu que  Sòfocles no tenia cap intenció de justificar als deus sinó simplement es va inspirar en un relat mític per escriure aquesta obra.

L´ultima i, possiblement, més encertada interpretació s´oposa a les anteriors i sosté que l´obra versa sobre la ceguesa de l´home, la limitació del seu coneixement, sobre la grandesa de l´home,... 

Transcendència d´Èdip rei

Aquest llibre ja va ser estudiat per grans humanistes pel que fa a l´aspecte del complex d´Èdip. Aquest relat constituïx un dels mites més coneguts i sustenta teories tals com l´amor que es té cap a la mare.

I és per això que Sòfocles, és considerat avuí per molts estudiosos,com el més important dramaturg Grec, per haver aconseguit un equilibri expresiu que no trobem, per exemple, en altres com Esquil o Eurípides. Se li atribuïxen nombroses aportacions a la tècnica dramàtica, i dos importants innovacions, l´introducció d´un tercer actor en escena, el que permitix complicar notablement la trama i realitzar el contrast entre els distints personatges, i la ruptura amb la moda de les trilogies, imposada per Esquil. El que convertix cada obra en una unitat dramàtica i psicològica independent, i no en part d´un mite o tema central. Sòfocles també va transformar l´esperit i la importància de la tragèdia, en lo successiu, encara que la religió i la moral van continuar sent els principals temes dramàtics, la voluntad, les decisions, i el destí dels individus van passar a ocupar el centre d´interés de la tragèdia Grega.

4. Tema: "El mite en la formació dels poemes homèrics"

Introducció
 
Encara que ara també hi existeixen molts mites, a la antiguitat, i sobretot en la època clàssica grega era molt comú associar tot a un mite (o una historia fictícia) per a tindre una explicació als fenomens naturals i a fets passats.
Els temes de l'antiga literatura grega esta ple de llegendes i tradicions mitològiques hel·leniques; la llegenda i el mite és una font constant en els escriptors grecs. El seu art i la seua literatura són un formidable cabal de meravelles, histories fabuloses, fets d'amor o mort de profund significat, senzilles anècdotes o relats de gran extensió. Tot això en una època en que els déus i herois omplien la terra com si foren simples mortals.
Aquestos mites perviuran gracies a la seua bellesa literària i als seus apassionants temes, que seran font d'inspiració per a la creació literària al llarg de vint-i-cinc segles, quan encara actualment hagen seguit inspirant a la literatura i a les arts plàstiques del països civilitzats.

 

Poesia Èpica: Homer

Com sabem: Es pot definir una epopeia o obra èpica com una composició poètica en versos regulars de caràcter narratiu, que celebra personatges i accions heroics extrets de la història o de la llegenda.

Al contrari que d'altres mitologies, l'homèrica està centrada en els herois més que en el déus, que apareixen completament antropomòrfics. Homer era considerat pels mateixos grecs com l'educador de Grècia, i la seva influència no solament es va deixar sentir al llarg de tota l'antiguitat clàssica sinó que també s'ha perllongat a l'edat contemporània.

Alguns dels trets literaris més característics dels poemes homèrics, la Ilíada i l'Odissea, són:

• La claredat es deu a l'origen oral dels poemes. En efecte, els aedes havien de presentar l'acció de manera senzilla i directa perquè el seus oients la poguessin anar seguint.

• La tècnica dilatòria dóna suspense a la narració. Consisteix a anunciar allò que ha de passar i intercalar tot seguit episodis que en retardin el compliment.

• Els símils també provoquen demora en l'acció alhora que serveixen per acostar-la al públic, ja que el poeta estableix comparacions amb personatges o fets més pròxims al seu auditori. Sovint el símil adquireix vida pròpia i s'allarga més enllà del paral·lelisme amb la cosa descrita. Una altra funció dels símils és introduir varietat a la poesia.

•  Els motius són extrets fonamentalment de la vida quotidiana o de la naturalesa. Un dels més freqüents és el que compara un heroi en lluita amb un lleó. 

 La Ilíada i l'Odissea

La Ilíada és l'obra més antiga que es conserva de la literatura grega i, per tant, de la literatura occidental. En aquesta obra ja trobem algunes de les constants del pensament grec posterior com un primerenc humanisme o la idea que el sofriment és el destí de l'home i que aquest l'ha d'acceptar.
 
El poema homèric de la Ilíada reuneix tot un seguit de material èpic sobre la guerra de Troia al voltant d'un episodi concret: la funesta ira d'Aquil·les, el principal heroi de l'exèrcit grec. Al novè any de la guerra de Troia, Aquil·les, enfurismat perquè Agamèmnon li ha pres l'esclava que era la seva part del botí, es retira del combat i demana a la seva mare Tetis que influeixi en Zeus perquè els aqueus -tal com són anomenats els grecs- siguin en endavant derrotats pels troians.

El poeta fa que aquest episodi representi el total de la guerra per mitjà d'algunes escenes. Així, als primers cants, la presentació dels contingents grecs o el duel de Paris i Menelau per Hèlena, són fets que tindrien sentit a l'inici de la guerra i no al cap de nou anys de setge. Igualment, al cant XXII, la mort d'Hèctor, el principal defensor de Troia, simbolitza la caiguda de la ciutat.  

El fet de centrar-se en la ira d'Aquil·les dóna unitat al poema. Certament, que Aquil·les es retiri del combat per­met que les gestes d'altres herois grecs com Agamèmnon o Odisseu quedin successivament en primer pla. Però aquests diversos episodis resten lligats amb l'acció principal i els uns amb els altres per mitjà de la tècnica de la preparació i la predicció dels esdeveniments posteriors. Així, per exemple, la derrota dels grecs s'anuncia ja al primer cant, tot i que no es produeix fins al VIII.

A banda de La Iliada, el poema homèric de l'Odissea té una organització interna força més complicada que la de la Ilíada: mentre que l'argument de la Ilíada és lineal, l'Odissea presenta la narració en diverses trames. El protagonista és Odisseu (Ulisses), que, després de lluitar a Troia, pateix moltes vicissituds abans de tornar a la seva pàtria.  

La novetat principal de l’Odissea està en la seua estructura més complexa, en la major adaptabilitat a aquesta de nivells provinents de tradicions literàries diverses; a més, sempre serà considerat més modern, més realista, l’heroi capaç d’adaptar-se a la situació més extraordinària i adversa que no l’heroi d’una peça.

LA BÍBLIA I LA SEUA REPERCUSSIÓ LITERÀRIA

ESQUEMA

• -Procedeix del grec i significa 'llibres'.
• -La bíblia està composta per:
• ANTIC TESTAMENT  (46 llibres escrits en hebreu):
• històrics i narratius
• filosòfics i morals
• poètics
• profètics
• legals i apocalíptics
•  
• NOU TESTAMENT: (27 llibres en grec)
• Fets dels apòstols (històrics)
• Epístoles
• Apocalipsi (profètics)
•   els 4 Evangelis 
• 
  
• -La seua repercussió literària
• llibre més difòs i més influent  de la humanitat.
• gran importància en l'Edat Mitjana.
• els textos bíblis han influit en les llengües.
• present en conceptes de la literatura:
• dualitat bé-mal, Cançó de Rotlan.
• el perdò, la caritat, la culpa o la temptació.
• el motiu del Paradís perdut, Don Quijote de la Mancha.
• L'amor, la justícia divina, relacionats amb el judici final,  Divina comèdia.  

• el teatre occidental utilitza textos bíblics, com en Auto dels Reis mags.
• destaca la presència de la Bíblia en:
• La General Estoria d'Alfons x el Savi.
• Les metàfores en Milagros de Nuestra señora de Berceo.
• El tòpic de vanitat de vanitats, tot ésa vanitat de l'Eclesiastés en Jorge Manrique.
• En el Cantars dels Cantars de San Juan de la Cruz o De los nombres de Cristo de Fray Luis de León.
• Escriptors com Lope de Vega, Tirso de Molina... també es van inspirar en la Bíblia.
• La seua preséncia va estar clarament definida en autors de la Generació del 27. 

(RESUM)


La paraula Bíblia procedeix del grec i significa 'llibres'. Podem clasificar aquestos llibres en dos grups: l'Antic testament i el Nou Testament, que han sigut compostos perdiversos autors, géneres i  estils.


L'Antic testament esta constïtuit per 46 llibres, escrits en hebreu entre els segles XIII-I aC. Començen parlant sobre sobre els orígens del pobleu fins les seues tradicions abans de l'arribada de Jesucrist. Conte cinc tipus de llibres: històrics i narratius, filosòfics i morals, poètics, profètics i per últim textos legals i apocalíptics.


El més important dels primers és el Pentateuc o Torà, format al seu torn per cinc llibres anomenats: el Génesi, l'Éxode, el Levític, els Noms i el Deuteronomi. Encara que estàn basats en la tradició oral, els fets no s'ajusten exactament a l'hiatòria.


Els Proverbis i l'Eclesiastés atribuÏuts a Salomó són els llibres més importants del filosòfics i morals. El segon dóna una visió pessimista de l' existència.


Entre els textos poètics trbem el Cantar dels Cantars per Salomò i els Salms compost pel rei David. Caracteritzada per temes com la lloança a Déu i els cants d'amor.


Els llibres profètics més notables són Isaïes i Jeremies. S'utilitza el génere de sermó o discurs, ja que el profeta tenia la funció de divulgarla paraula de Déu.


També podem trobar textos legals i apocalíptics.


El nou testament consta de 27 llibres ecrits en la segona meitat del segle I, en grec. Parlem sobre la vida i el missatge de Jesucrist. Consta de quatre llibres: els quatre Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Epístoles i l'Apocalipsi. Els més destacats són els Evangelis, sobre la vida de Crist; i l'Apocalipsi, escrit per sant Joan i dirigit als cristians per esperançar-los.

La Bíblia és el llibre més difós de la humanitat i ha tingut una repercussió molt important en l'art i la literatura. Va tindre una gran importància en l'Edat Mitjana. A més els textos bíblics han influït en les llengües modernes.
Molts conceptes de la Bíblia están presents en la dualitat bé-mal, representada en la figura d'àngels i dimonis; junt al maleït Satanàs. També poden veure en el perdó, la caritat, la culpà o en la caritat la inspiració que aquest llibre ha provocat en diversos autors. El motiu  del Paradís Perdut té el seu equivalent en el tòpic de l'edat daurada. En temes de reflexió com l'amor i la justícia divina estàn relacionats amb el Judici final.
A més sutilitzen textos bíblics en Auto dels Reis Mags o el Misteri d'Elx. 
En la literatura castellana destaca la precència de la Bíblia en la General Estoria (traducció de de l'Antic testament) d'Alfons X el Sabi; en les metàfores en Milagros de Nuestra Señora de Berceo; en el tòpic de vanitats, tot és vanitat de l'Eclesiastés de Jorge Manrique; en els Cantar dels Cantars de San Juan de la Cruz , que va traduïr Fray Luis de León que escriu De los nombres de Cristo. A més escriptors com Lope de Vega, Tirso de Molina, Unamuno etc. Encara que on està perfectament present és en els escriptors de la Generació del 27.