ACTIVITAT 5

• Aquests versos del començament de la Divina Comèdia ens permeten deduir diferents dades. Quines?

Podem deduïr que el protagonista té al voltant dels trenta cinc anys, ja que diu que està a la mitat de la seua vida. Després ens fa referència a una 'selva obscura', pot ser que diga això per que ha pecat, estava en una situació de perill espiritual. També diu que vol pujar a la una muntanya i veure la llum, per tant, es pot entendre que té voluntat de sortir de aquesta situació.


CANT I
(versió de Josep Maria de Sagarra)
 Al bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida.

Ai, dir com era, serà feina dura,
tot aquell bosc salvatge, i aspre, i fort,
que al pensament renova la paüra!

De tan amarg, és gairebé la mort.
Mes, per tractar del bé qui descobria,
d’altres coses abans cal fer report.

No sé bé com el peu se m’hi perdia,
tan era desesmat de son pesada
al punt d’abandonar la dreta via.

Però, arribant al peu d’una collada,
allí on tenia fi la vall de dol,
que em va deixar la sang tan esverada,

vaig aixecar la vista al meu redol,
i guaito la muntanya, ja amb l’esquena
mig abrigada per la llum del sol.

CANT I
(versió de Joan Francesc Mira)

A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.

No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!

En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,

mirant amunt li vaig veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.

[Tercets encadenats: ABA BCB CDC... Versos hendecasíl·labs en italià; però decasíl·labs en la versió catalana, ja que nosaltres comptem només fins a l'última síl·laba tònica.]