LA BÍBLIA I LA SEUA REPERCUSSIÓ LITERÀRIA

ESQUEMA

• -Procedeix del grec i significa 'llibres'.
• -La bíblia està composta per:
• ANTIC TESTAMENT  (46 llibres escrits en hebreu):
• històrics i narratius
• filosòfics i morals
• poètics
• profètics
• legals i apocalíptics
•  
• NOU TESTAMENT: (27 llibres en grec)
• Fets dels apòstols (històrics)
• Epístoles
• Apocalipsi (profètics)
•   els 4 Evangelis 
• 
  
• -La seua repercussió literària
• llibre més difòs i més influent  de la humanitat.
• gran importància en l'Edat Mitjana.
• els textos bíblis han influit en les llengües.
• present en conceptes de la literatura:
• dualitat bé-mal, Cançó de Rotlan.
• el perdò, la caritat, la culpa o la temptació.
• el motiu del Paradís perdut, Don Quijote de la Mancha.
• L'amor, la justícia divina, relacionats amb el judici final,  Divina comèdia.  

• el teatre occidental utilitza textos bíblics, com en Auto dels Reis mags.
• destaca la presència de la Bíblia en:
• La General Estoria d'Alfons x el Savi.
• Les metàfores en Milagros de Nuestra señora de Berceo.
• El tòpic de vanitat de vanitats, tot ésa vanitat de l'Eclesiastés en Jorge Manrique.
• En el Cantars dels Cantars de San Juan de la Cruz o De los nombres de Cristo de Fray Luis de León.
• Escriptors com Lope de Vega, Tirso de Molina... també es van inspirar en la Bíblia.
• La seua preséncia va estar clarament definida en autors de la Generació del 27. 

(RESUM)


La paraula Bíblia procedeix del grec i significa 'llibres'. Podem clasificar aquestos llibres en dos grups: l'Antic testament i el Nou Testament, que han sigut compostos perdiversos autors, géneres i  estils.


L'Antic testament esta constïtuit per 46 llibres, escrits en hebreu entre els segles XIII-I aC. Començen parlant sobre sobre els orígens del pobleu fins les seues tradicions abans de l'arribada de Jesucrist. Conte cinc tipus de llibres: històrics i narratius, filosòfics i morals, poètics, profètics i per últim textos legals i apocalíptics.


El més important dels primers és el Pentateuc o Torà, format al seu torn per cinc llibres anomenats: el Génesi, l'Éxode, el Levític, els Noms i el Deuteronomi. Encara que estàn basats en la tradició oral, els fets no s'ajusten exactament a l'hiatòria.


Els Proverbis i l'Eclesiastés atribuÏuts a Salomó són els llibres més importants del filosòfics i morals. El segon dóna una visió pessimista de l' existència.


Entre els textos poètics trbem el Cantar dels Cantars per Salomò i els Salms compost pel rei David. Caracteritzada per temes com la lloança a Déu i els cants d'amor.


Els llibres profètics més notables són Isaïes i Jeremies. S'utilitza el génere de sermó o discurs, ja que el profeta tenia la funció de divulgarla paraula de Déu.


També podem trobar textos legals i apocalíptics.


El nou testament consta de 27 llibres ecrits en la segona meitat del segle I, en grec. Parlem sobre la vida i el missatge de Jesucrist. Consta de quatre llibres: els quatre Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Epístoles i l'Apocalipsi. Els més destacats són els Evangelis, sobre la vida de Crist; i l'Apocalipsi, escrit per sant Joan i dirigit als cristians per esperançar-los.

La Bíblia és el llibre més difós de la humanitat i ha tingut una repercussió molt important en l'art i la literatura. Va tindre una gran importància en l'Edat Mitjana. A més els textos bíblics han influït en les llengües modernes.
Molts conceptes de la Bíblia están presents en la dualitat bé-mal, representada en la figura d'àngels i dimonis; junt al maleït Satanàs. També poden veure en el perdó, la caritat, la culpà o en la caritat la inspiració que aquest llibre ha provocat en diversos autors. El motiu  del Paradís Perdut té el seu equivalent en el tòpic de l'edat daurada. En temes de reflexió com l'amor i la justícia divina estàn relacionats amb el Judici final.
A més sutilitzen textos bíblics en Auto dels Reis Mags o el Misteri d'Elx. 
En la literatura castellana destaca la precència de la Bíblia en la General Estoria (traducció de de l'Antic testament) d'Alfons X el Sabi; en les metàfores en Milagros de Nuestra Señora de Berceo; en el tòpic de vanitats, tot és vanitat de l'Eclesiastés de Jorge Manrique; en els Cantar dels Cantars de San Juan de la Cruz , que va traduïr Fray Luis de León que escriu De los nombres de Cristo. A més escriptors com Lope de Vega, Tirso de Molina, Unamuno etc. Encara que on està perfectament present és en els escriptors de la Generació del 27.