MADAME BOVARY, PRIMERA NOVEL·LA MODERNA. SENTIT DE L'OBRA.

LA PRIMERA NOVEL·LA MODERNA

Madame Bovary es destaca per la seua innovació formal i temàtica, creant l'estil indirecte lliure. Això junt a noves tècniques narratives donen coma resultat la primera novel·la moderna. Flaubert inagura l'era novelesca comtemporànea on la mediocritat resta grandresa als herois. L'antiheroi es converteix en el protagonista. L'home sense qualitats que viu em un món compost d'hipocresies, miseries i somnis menors. Per tornar bell aquest tema, l'autor es va valdre de la forma. El novel·lista ha de donar vida mitjaçant un art depurat i exquisit. Pretenia donar a la prosa una categoria artística superior. En Madame Bovary els fets vulgars impresionen gràcies a la seua estructura i escriptura.

Des la seua aparició al 1857, totes les novel·les seguien l'esquema de Madame Bovary. Autors com Zola, Txékhov, Joyce i Kafka van ser influenciats per Flaubert. Consistia en deixar l'estil fluid d'escriptors com Balzac o Victor Hugo. Redueix el diàleg i les històries no es conten, es senten. Però el recurs més revolucionari van ser les tècniques per dissimular l'existència del narrador, cosa que cap autor havia aconseguit.

També canvia d'escenari, presta atenció a la petita burgesia, ja que el més atractiu de la novel·la és la forma de contar-la i les motivacions dels personatges. La protagonista escapa de la realitat burgesa per mitjà de les novel·les romàntiques i utilitzant l'adulteri.


SENTIT DE L'OBRA

El segle XIX és una època de convulcions polítiques i socials. El progrés tècnic va provocar un implus económic. Les obres més representatives tractaven el tema de la insatisfacció i l'adulteri femení davant la imposició del matrimonial per part de l'home, per exemple Anna Karènina de Lev Tolstoi. Les autores devien utilitzar un pseudònim com en el cas de Jane Austen.

Vargas Llosa considera Madame Bovary un novel.la seductora, ja que combina rebel·lia, violència, melodrama i sexe.

La rebel·lia per la inconformitat, per la seua cólera respecte a la injusticía. Emma és capaç d'enfrontar-se al seu medi pel seu materialisme. Les ambicions per les quals peca són aquelles que la religió i la moral han combatut al llarg de la història.

La violència està present de forma física amb l'amputració de la cama d'Emma o amb l'enverinament. També es veu d'una manera espiritual amb la usura de Lheureux, l'egoisme de Rodolphe i la covardia de León.

El melodrama ve donat perquè Emma és sensiblera i cursi. La novel·la utilitza el personatge cec com a premonitori del seu final;o Justin,un el nen enamorat d'una dona inabastable; i també les emocions romàntiques d'Emma. Per exemple llança els seus darrers cinc francs a un captaire. O quan en el capitol del fiacre només es veu una mà llançant la carta de ruptura no lliurada. La seua derrota prova que Emma estava sola i per impulsiva i sentimental solia equivocar el camí.

El sexe junt amb els diners és la base del conflicte. Ocupa un lloc central en la novel·la. Emma és estimulada i educada per Rodolphe, supera al seu mestre i embocalla de càlid erotisme la nove·la. Ella curulla els seus sentits i Flaubert, a causa de la censura, es va veure obligat a fer allò sexual més implícit.

La crítica ha comparat Emma Bovary amb don Quijote. Ambdós volen viure en un món diferent del seu, detesten la hipocresia i s'alimenten amb lectures que sapropen al seu ideal. Vargas Llosa en el seu assaig La orgía perpetua destaca que els dos personatges van ser uns inadaptats. En el cas d'Emma per voler que els seus somnis formaren part de la realitat. Les abundants referències a Cervantes de Flaubert indiquen que la història va enlluernar el Gustave nen. La personalitat aturmentada de la protagonista y la seua frustació és un símbol universal. S'ha denominat bovarisme a la insatisfacció de d'una persona front a les aspiracions que xoquen amb la vida real.

ACTIVITAT:2

Tema 4. Curiositats

• Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.

 Prové del nom d'uns personatges del llibre Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, els Yahoos. La historia conta que el pare de David Filo, co-fundador de Yahoo!, cridava David i Jerry "un parell de Yahoos" per ser inquiets i ells van decidir usar el nom Yahoo! per al seu portal. En el llibre de Swift, un Yahoo es una criatura salvatge, bruta i de costums desagradables, que s'asembla molt a l'ésser humà

• El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?

 En aquest any es publiquen Madame Bovary de Gustave Flaubert i Les flors del mal de Charles Baudelaire. Dos llibres de gran importància per la literatura universal.

• La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecrist. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

Un film sobre l'autor francés del segle XIX, Alexandre Dumas, va provocar una fort polèmica després que s'eligira un actor blanc per interpretar el paper del novelista, d'origen africà. El famós actor, Gerard Depardieu, haguè d'enfosquir sla seua pell i ficar-se una perruca risada per participar en la película L'Autre Dumas ("L'altre Dumas"). Els crítics afirmen que tindrien que haber elegit a un actor mulat per interpretar el paper, en lloc de Depardieu, encara que siga el favorit dels francesos. Dumas era net d'un esclau haitià i moltes voltes es referia a si mateix com negre. El historiador Claude Schopp diu que, encara que els seus libres eren admirats pels seus contemporànis, moltes voltes fou ridiculizat pel color de la seua pell.
Els directors del film insisteixen que van elegir un actor capaç de reflectir la vitalitat de Dumas.
I encara que no comparteix la etnicitat del novelista, qui millor, segons ells, que el gran Depardieu per interpretar una personalitat tan colorida.

• Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?

Tranca sobre Victor Frankenstein, un jove estudiant de 35 anys d'edat, que té com objectiu crear la criatura perfecta. Tanmateix, els seus experiments el porten a crear un terrible monstre deforme; que constantment ataca. Però aquella criatura desapareix en mirar-se en un mirall.

• El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?

 Aquesta adaptació cinematogràfica de “El corredor nocturn” proposa un tens exercici de suspens, que reflexiona sobre les pors y les obsesions humanes.
En l'obra de Goethe, el pacte diabòlic que realitza Faust ho fa a través de Mefistòfil: li entrega la seua ànima a canvi que romandre jove fins a la mort. Mefistòfil apareix amb una particularitat en esta obra: obté els resultats oposats als desitjats, ja que fa el bé quan busca fer el mal. En l'obra de l'autor alemany, el Faust (que és metge) no té la presència de l'original: la seua animositat és molt més dèbil, i es mostra desprotegit i indefens, havent de dependre dels altres per a aconseguir els seus objectius, Faust necessita Mefistòfil i el seu poder, passant, d'esta manera, a ser un més ens el comú dels mortals.
La doble relació d'amor-odi entre els dos protagonistes d'este film és una mena de metàfora sobre l'exercici del poder, la força de la voluntat i fins als dilemes morals de l'home contemporani.
Encara que igual que el llibre esta és una història de ficció, són clares les lectures que al·ludixen a una societat cada vegada més individualista i deshumanitzada.

ACTIVITAT:2

Hamlet. Curiositats.

• Qui no ha vist alguna pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? Si n'haguérem de veure una a classe, quina ens recomanaries i per què?

Jo recomanarie veure a classe la pel.licula de Anonymous, ja que és actual i el trailer m'ha semblat molt interessant. Açi us ho deixe:

ACTIVITAT:8

Hamlet. Acte IV - Escena V

• Però, què li passa a la bella Ofèlia?  

Ofèlia conta als reis de Dinamarca que Poloni ha mort, i mostra el seu dolor per la perdua del seu pare davant de Claudi i Gertrudis. Encara que la seua bogeria la fa divagar també sobre l'amor que sent per Hamlet, les contradiccions que la envolten. D'açí la seva angúnia que li portarà a la mort.

Elsinore: una cambra del castell

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]

                   Com puc conèixer entre tots ells

                      el meu fidel amor?

                   Per la petxina del capell,

                      per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:

                                 Cantant.

                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...

                                  Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?

OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu seguia la vostra taula.
REI

Desvarieja per la mort del seu pare.

OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:
                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".
                  I ell va respondre:
                     "Hauria complert la promesa
                  si no haguessis vingut al llit amb mi".

ACTIVITAT:7

Hamlet. Acte III - Escena II

• A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?

 Perque en aquest cas els espectadors son la Reina i el Rei i és important per a Hamlet que els monarques tinguen una bona opinió sobre ell.

Elsinore: el castell.

HAMLET

Què us sembla aquesta obra, senyora?

REINA

Em sembla que la dama fa un excés de promeses.

HAMLET

Ah, però ja les complirà.

REI

Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?

HAMLET

No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.

REI

Quin títol té, aquesta obra?

HAMLET

La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seua dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.

          Entra Llucià

Aquest és un tal Llucià, parent del rei.

OFÈLIA

Feu molt bé el paper del cor, milord.

HAMLET

Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.

OFÈLIA

Sou molt agut, milord, molt agut.

[...]

HAMLET

L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.

OFÈLIA

El rei s'ha alçat!

HAMLET

Com! Espantat per un foc sense bales?

REINA

Com us trobeu, milord?

POLONI

Suspeneu la funció!

REI

Porteu-me la llum. Marxeu!

POLONI

Llum, llum, llum!

          Se'n van tots, menys Hamlet i Horaci.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]

ACTIVITAT:6

Hamlet. Acte III - Escena I

Contesteu en els vostres blocs:

• Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? 

Aquest fragment és el més conegut de Hamlet, ja que hi trobem el famós 'ser o no ser'. Es planteja el temps que estem de vida com una travesia que hem de passar per arribar a la mort. Aquesta travesia està plena de sofriment i dolor, de patiments i dessengany. Per tant arriba a la conclusió de que la mort serà com un somni on tot serà del nostre plaer. 

Elsinore: el castell.

HAMLET

Ser o no ser: aquest és el dilema:

si a l'esperit li és més noble sofrir

els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,

o armar-se contra un mar de sofriments

i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,

res més; dir que amb el son finalitzem

els mals del cor, les mil ferides naturals

que la carn va heretar. És un final

per desitjar devotament. Morir, dormir,

i potser somniar; aquest és el destorb:

perquè els somnis que habiten en el son de la mort,

un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,

ens imposen respecte, és aquesta la causa

que fa que les desgràcies durin tant.

Perquè, si no, qui podria aguantar

les fuetades i les burles d'aquests temps,

l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,

tot el dolor de l'amor menyspreat,

la lentitud de la justícia,

la insolència dels càrrecs, i el desdeny

que dels indignes rep la gent de mèrit,

si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia

amb un simple punyal? Qui portaria el pes

d'una vida cansada de queixes i suors,

si no fos per la por d'alguna cosa

més enllà de la mort, aquest país no descobert

que no deixa tornar de les seves fronteres

a cap dels viatgers, que ens confon el desig,

i ens fa suportar els mals que ara tenim

més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?

Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,

i així el color natiu de la resolució

queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;

i els projectes més alts i de més importància,

per aquesta raó desvien el seu curs

i perden fins i tot el nom d'acció.

Però ara, silenci. Bella Ofèlia!

Nimfa, que siguin recordats els meus pecats

en les teves pregàries.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]