Hamlet. Acte III - Escena II
- A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?
Elsinore: el castell.
HAMLET
Què us sembla aquesta obra, senyora?
REINA
Em sembla que la dama fa un excés de promeses.
HAMLET
Ah, però ja les complirà.
REI
Ja en saps l'argument? No hi ha res d'ofensiu?
HAMLET
No, no, només fan broma, enverinen de broma... Res ofensiu, de cap manera.
REI
Quin títol té, aquesta obra?
HAMLET
La ratera. Redéu, tot és retòrica. L'escena representa un assassinat comès a Viena. El duc es diu Gonzago, i la seua dona, Baptista. De seguida ho veureu. És una història de canalles; però què hi fa? No afecta la Vostra Majestat, ni cap dels que tenim l'ànima lliure. Qui sigui frare que prengui l'espelma. Nosaltres no ens hem de preocupar de res.
Entra Llucià
Aquest és un tal Llucià, parent del rei.
OFÈLIA
Feu molt bé el paper del cor, milord.
HAMLET
Podria fer d'intèrpret entre tu i el teu enamorat, si us pogués veure, com a titelles, festejant.
OFÈLIA
Sou molt agut, milord, molt agut.
[...]
HAMLET
L'enverina al jardí per robar-li la corona. Es diu Gonzago, i la història es conserva en un italià molt elegant. Ara, tot seguit, veureu com l'assassí obté l'amor de l'esposa de Gonzago.
OFÈLIA
El rei s'ha alçat!
HAMLET
Com! Espantat per un foc sense bales?
REINA
Com us trobeu, milord?
POLONI
Suspeneu la funció!
REI
Porteu-me la llum. Marxeu!
POLONI
Llum, llum, llum!
[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada