LA PRIMERA NOVEL·LA MODERNA
Madame Bovary es destaca per la seua innovació formal i temàtica, creant l'estil indirecte lliure. Això junt a noves tècniques narratives donen coma resultat la primera novel·la moderna. Flaubert inagura l'era novelesca comtemporànea on la mediocritat resta grandresa als herois. L'antiheroi es converteix en el protagonista. L'home sense qualitats que viu em un món compost d'hipocresies, miseries i somnis menors. Per tornar bell aquest tema, l'autor es va valdre de la forma. El novel·lista ha de donar vida mitjaçant un art depurat i exquisit. Pretenia donar a la prosa una categoria artística superior. En Madame Bovary els fets vulgars impresionen gràcies a la seua estructura i escriptura.
Des la seua aparició al 1857, totes les novel·les seguien l'esquema de Madame Bovary. Autors com Zola, Txékhov, Joyce i Kafka van ser influenciats per Flaubert. Consistia en deixar l'estil fluid d'escriptors com Balzac o Victor Hugo. Redueix el diàleg i les històries no es conten, es senten. Però el recurs més revolucionari van ser les tècniques per dissimular l'existència del narrador, cosa que cap autor havia aconseguit.
També canvia d'escenari, presta atenció a la petita burgesia, ja que el més atractiu de la novel·la és la forma de contar-la i les motivacions dels personatges. La protagonista escapa de la realitat burgesa per mitjà de les novel·les romàntiques i utilitzant l'adulteri.
SENTIT DE L'OBRA
El segle XIX és una època de convulcions polítiques i socials. El progrés tècnic va provocar un implus económic. Les obres més representatives tractaven el tema de la insatisfacció i l'adulteri femení davant la imposició del matrimonial per part de l'home, per exemple Anna Karènina de Lev Tolstoi. Les autores devien utilitzar un pseudònim com en el cas de Jane Austen.
Vargas Llosa considera Madame Bovary un novel.la seductora, ja que combina rebel·lia, violència, melodrama i sexe.
La rebel·lia per la inconformitat, per la seua cólera respecte a la injusticía. Emma és capaç d'enfrontar-se al seu medi pel seu materialisme. Les ambicions per les quals peca són aquelles que la religió i la moral han combatut al llarg de la història.
La violència està present de forma física amb l'amputració de la cama d'Emma o amb l'enverinament. També es veu d'una manera espiritual amb la usura de Lheureux, l'egoisme de Rodolphe i la covardia de León.
El melodrama ve donat perquè Emma és sensiblera i cursi. La novel·la utilitza el personatge cec com a premonitori del seu final;o Justin,un el nen enamorat d'una dona inabastable; i també les emocions romàntiques d'Emma. Per exemple llança els seus darrers cinc francs a un captaire. O quan en el capitol del fiacre només es veu una mà llançant la carta de ruptura no lliurada. La seua derrota prova que Emma estava sola i per impulsiva i sentimental solia equivocar el camí.
El sexe junt amb els diners és la base del conflicte. Ocupa un lloc central en la novel·la. Emma és estimulada i educada per Rodolphe, supera al seu mestre i embocalla de càlid erotisme la nove·la. Ella curulla els seus sentits i Flaubert, a causa de la censura, es va veure obligat a fer allò sexual més implícit.
La crítica ha comparat Emma Bovary amb don Quijote. Ambdós volen viure en un món diferent del seu, detesten la hipocresia i s'alimenten amb lectures que sapropen al seu ideal. Vargas Llosa en el seu assaig La orgía perpetua destaca que els dos personatges van ser uns inadaptats. En el cas d'Emma per voler que els seus somnis formaren part de la realitat. Les abundants referències a Cervantes de Flaubert indiquen que la història va enlluernar el Gustave nen. La personalitat aturmentada de la protagonista y la seua frustació és un símbol universal. S'ha denominat bovarisme a la insatisfacció de d'una persona front a les aspiracions que xoquen amb la vida real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada