ACTIVITAT:8

Hamlet. Acte IV - Escena V

• Però, què li passa a la bella Ofèlia?  

Ofèlia conta als reis de Dinamarca que Poloni ha mort, i mostra el seu dolor per la perdua del seu pare davant de Claudi i Gertrudis. Encara que la seua bogeria la fa divagar també sobre l'amor que sent per Hamlet, les contradiccions que la envolten. D'açí la seva angúnia que li portarà a la mort.

Elsinore: una cambra del castell

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]

                   Com puc conèixer entre tots ells

                      el meu fidel amor?

                   Per la petxina del capell,

                      per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:

                                 Cantant.

                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...

                                  Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?

OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu seguia la vostra taula.
REI

Desvarieja per la mort del seu pare.

OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:
                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".
                  I ell va respondre:
                     "Hauria complert la promesa
                  si no haguessis vingut al llit amb mi".